Un any i mig després de la meva última publicació, em disposo a escriure una nova entrada, aquest cop, des d’Indonèsia. No és que no hagi fet més viatges, però en cap altra m’he sumergit tant en la vida local com estic fent aquí o vaig fer a Nova Zelanda.
Per a explicar què faig aquí, primer de tot, us he de parlar de la Neus i la Meritxell, dues bessones amigues meves de tota la vida que podriem descriure com a dues noies rialleres, divertides, simpàtiques, enèrgiques i molt sociables.
Fa dos anys, la Meri, tal i com la coneixem tots els seus amics, acabava de tornar d’erasmus, no tenia feina i, per no passar tot l'estiu a Barcelona, va decidir anar a fer un voluntariat al Vietnam. La Neus treballava a la Nestlé, però va agafar vacances d’estiu per poder-se ajuntar amb sa germana a Indonèsia (que havien desitjat visitar des que ens vam treure el curs de submarinisme a l’Escala) i fer una mica de ruta. I amb aquest primer contacte per les illes de Java, Bali i Flores es van enamorar d’allò que, ja sense conèixer, els havia causat una gran atracció.
Al tornar, la Neus es trobava en un punt en que necessitava desconnectar de la feina absorvent que tenia a la Nestle i trobar temps per a ella mateixa, per veure món, per VIURE, abans que sentís que la vida se li havia escapat. De forma que, aprofitant que se li acabava el contracte i que havia conegut una família molt maca a Flores durant el seu anterior viatge, va decidir no renovar i marxar-hi un temps. Allà es va trobar amb que ningú parlava anglès i per a poder-se comunicar, no li va quedar més remei que començar a aprendre l’indonès bàsic. Mentrestant, la Meri es trobava plenament submergida en el seu últim any de carrera fent el PFC d’arquitectura i, amb l’excusa de les vacances de febrer, va tornar a Indonèsia, el seu paradís somiat, a retrobar-se amb la Neus.
Aquest cop van decidir perdre’s per l’illa de Lombok, i en una d’aquestes escapades van arribar a la platja de Selong Belanak; una platja llarga, blava, plena de Warungs (o com diriem nosaltres, xiringuitos). I un dis, després de fer surf, van sentir uns nois que tocaven la guitarra, Lalu i Darma eren els seus noms, i es van acostar a parlar amb ells. El que no sabien era que aquella innocent aproximació, les portaria a passar la nit fent una foguera a la platja, a estar un mes fent ruta tots plegats per l’illa, coneixent així la veritable essència de la vida local i, finalment, a començar a plantejar-se seriosament el fet de muntar alguna cosa aquí a Lombok.
Les germanes van tornar a Barcelona deixant-se un peu a Lombok, sobretot la Meri, que després de conèixer el Lalu, va saber que no podia deixar passar la resta de la seva vida sense tornar algun dia al seu costat i comprobar si tot allò que havia sentit aquelles setmanes era real o simplement fruit de l’idili d’unes vacances somiades.
Van estar fent feines vàries a Barcelona per guanyar diners i invertir-los en el seu projecte i, ara, un any més tard, jo estic hospedada amb elles i amb el Lalu a la que serà la seva futura guest house i que, de moment, és un conjunt d’habitacions a mig construir, amb un fogó que fa de cuina i una tassa de water instal•lada estratègicament per a que tots poguem utilitzar-la en cas de necessitat.
Aquí on som encara no hi ha gaire turisme de no ser perquè la gent que vol aprendre a fer surf s’acosta a la platja de Selong Belanak, a 200m de la casa on som i on el Lalu dóna classes de surf, a part de tocar reagge amb la seva guitarra i de defensar-se en qualsevol tipus de feina domèstica, mecànica i d’obra. Si això se li suma al fet de que probablement sigui una de les persones més honestes que he conegut, sobretot tenint en compte que en aquest país moltes vegades les necessitats passen per damunt dels escrúpols i que l’estafa als turistes no deixa de ser una forma més de guanyar-se la vida, podríem dir que la Meri ha trobat un partidazo (llàstima que hagi hagut de ser a l’altra banda del món).
I després d’aquesta llarga història que m’ha portat aquí, només em queda dir que si algun cop veniu a Indonèsia, més concretament a Lombok, no deixeu de visitar Selong Belanak Beach, fer una classe de surf amb el Lalu i allotjar-vos a l’Ola Ola Lombok Indonesia, on segur que trobareu hospitalitat i molta alegria, perque quan les coses es fan amb el cor, es nota, i quan una persona és capaç de deixar tot el que té per seguir els seus somnis podem estar segurs de que s’hi deixarà la pell en que les coses surtin bé!
