No sería lo mismo imaginarte que poder estudiarte con detalle

Els dies abans de marxar vaig descobir una cançó de Izal, que es diu “Qué bien” (https://www.youtube.com/watch?v=dF5ryJMWWAs), que en cert moment repeteix una frase que diu: "No sería lo mismo imaginarte que poder estudiarte con detalle...". Suposo que se’m va quedar grabada i, per això, la vaig estar repetint a totes hores; mentre esmorzava, mentre anava de camí a la feina, quan tornava, quan em dutxava, quan em treia les sabates, tot el dia la frase canturrejava al meu cap. Potser simplement s’em va enganxar la música, o potser va ser pel significat de la frase en sí..., sigui com sigui, avui us vull descriure el lloc on visc per a que us l'intenteu imaginar i, com bé diu la cançó, segurament no arribeu a entendre el que us vull dir realment i com m’he sentit jo passejant per aquest carrers.

Ara, poseu la imaginació mode ON i comencem el relat. 

Ho farem com si haguéssim de començar de zero:

Imagineu un bosc, no una selva tropical o la jungla, tansols un bosc. Un bosc verd, ple de natura, amb olor a frescor, amb arbres alts i arbustos frondosos, amb tots els animalets que hi puguin habitar i els seus respectius sorolls; sorolls de grills, ocells i altres insectes.

Ara imagineu que sou un helicòpter que sobrevola aquest bosc i el veieu des de dalt. Agafeu un bolígraf imaginari i, des de la banda esquerra on comença el bosc, traceu el recorregut que volgueu pel mig del verd, amb la forma que volgueu, però no atravesseu tot el bosc, potser fins la meitat. Després, agafeu aquesta línia i enxampleu-la fins que us pugui semblar una carretereta enmig del bosc; taleu els arbres i asfalteu-la.

Ja tenim un bosc amb una carretera. Ara només ens queda agafar unes quantes cases, com si juguéssim al monopoly, i posar-les a prop del camí, no cal que estiguin arran de carretera, algunes ho poden estar, però altres poden quedar camuflades per la frondositat del bosc.

Finalment, agafeu l'inici de la carretera que heu dibuixat i traceu una línia perpendicular que serà la carretera "principal" per on s'arriba a aquesta petita urbanització. I abans d'acabar, poseu una platja a l'altra banda de la carretera principal. Amb una mica d'herba abans de la sorra...

Doncs jo visc a una de les cases més allunyada d'aquesta platja (uns 500m) que queda arran de carretera. Imagineu-vos la meva sorpresa quan l'altre dia surto a córrer i només fer 20m en direcció oposada a la platja s'acaba la carretera i comença un camí, amb unes escales, que puja cap al bosc!! Amazing!!! Estava emocionadíssima! Em sentia al paradís! Vaig començar a pujar escales com una boja! Ja no corria per córrer, corria per saber amb què em trobaria més endavant, per descobrir més natura, més frondositat, més poesia!!!

Resulta que aquests caminets del bosc van a parar tots a altres carreteres, de forma que atravessen el bosc per comunicar unes carreteres amb les altres, això sí, només s'hi pot anar a peu! I sabeu el millor de tot?? Hi ha mil caminets d'aquests per a descobrir i explorar!!! I per això, i només per això... "no sería lo mismo imaginarte que poder estudiarte con detalle..." ;)