Driving in NZ

Dissabte em vaig llevar amb ganes de moure'm una mica, així que vaig mirar per internet com anar al centre d'Auckland; vaig trobar un bus que passava cada hora i pico i trigava una hora i mitja en arribar al centre... Gastaria més temps en transport que el que estaria per allà. - Segons em va comentar més tard la Kerry, sembla ser que aquí no hi ha gaire bona comunicació de transport públic, a més, les carreteres són bàsicament una successió de corves que no s'acaba mai i que fa que les distàncies entre pobles es multipliquin... :S El govern, com tots els governs inteligents, en comptes de millorar la xarxa pública, es dedica a construïr més carreteres per a reduïr el transit. O dit en altres paraules, concretament les que va utilitzar ella: “They're idiots!” ;) -

Total, que en mig del meu dilema de “o inverteixo 3h en anar i tornar d'Auckland més la respectiva espera i adaptació als horaris poc flexibles del bus, o bé em quedo per aquí i visito alguna platja...”, com caiguda del cel, va arribar la Kerry i em va dir que ja havia arribat l'hora de que agafés el cotxe i el podria utilitzar sempre que ells no el necessitéssin, que ja mirarien de passar amb l'altre sempre que fos possible. TOMAAA :)

Així que vam anar a recollir l'altre cotxe, ja que el dia anterior l'havien deixat al costat de la feina i havien tornat junts. - Ah! Perque no us he explicat, però resulta que la Kerry i el Kiel (her husband) treballen plegats. I es dediquen al cine... Ella és productora i ell és actor-director. Ara justament estan fent el rodatge d'una serie que s'emet aquí a NZ, i ja us avanço que demà vénen a gravar a casa... Yeah! Assistència a un rodatge d'una sèrie kiwi: check! - En fi, que vam anar a recollir el cotxe, el vam portar a netejar, vam omplir el dipòsit i em va donar les claus i em va dir “te toca!”. 

Només puc dir que, després d'haver conduït per Escòcia un cotxe manual i haver-nos carregat un retrovisor i haver punxat una roda amb els meus estimats Joan, Xeri i Jose, conduïr un cotxe automàtic, encara que sigui per l'altre carril, està xupat! Això sí, sembla que la Kerry estava una mica preocupada perque m'enganxava massa a l'esquerra i, de tant en tant, em deia: “oook, greaat, but keep you on your way!”, jejeje. Bueeeno... això i que tenen els intermitents i el "limpiaparabrises" invertits, així que cada cop que intento girar cap a l'esquerra, netejo els vidres!! :)

Ara només vaig concentrada en anar pel mig del carril, però es que entre conduïr per l'esquerra, estar de cap per avall i parlar anglès tot el dia, de vegades el cap se'm satura una mica. Per no parlar dels horaris intempesius que tenen, que a les 6:30am d'un dissabte ja estaven els nens fent soroll per casa... Això a Espanya no passa!!

I la veritat és que amb tot aquest atabalament, sumant que feia un dia núvol i que vam estar mig matí a un centre comercial per a que la Kiki anés a la pelu, etc. (amb el que m'agraden a mi els centres comercials...), vaig arribar a casa amb el cap com un bombo. Això sí! Hi vaig aconseguir arribar tota sola, perque la Kerry es va quedar a la office, em va donar 4 indicacions i em va dir, apa, ens veiem a la nit! :P

Com mola aquesta família!!