Cinema a la fresca i altres mogudes

Crec que pensava que, un cop agafat el ritme i sabent el que havien de fer els nens cada dia, seria menys estressant, però m’he tornat a equivocar. La veritat és que cada dia surten coses noves; que si "s’ha acabat el menjar dels nens i cal anar a fer la compra", que si "avui hem de recollir abans a la nena del cole i portar-la a tal lloc perque la necessiten pel rodatge de la peli", que si "avui recull als nens una mica abans i porta'ls al dentista que tenen hora a les 15h", que si "hem de portar el gos al veterinari avui a les 11h"… Doncs això, coses del dia a dia. 

Ah, cal comentar que quan vaig anar a buscar a la nena al cole, vaig haver d’anar a la seva classe, i quan vaig entrar per a demanar-li a la professora que la deixès sortir, veig que estaven parlant sobre el vestit blau-negre / blanc-daurat! Crec que la cara de sorpresa no me la treia ningú… Que aquí estic totalment desconectada de noticies, però m’hagi d’enterar del maleït vestit!!! Telaaaa! 

A part d’això i de les presses habituals, molts cops provocades per que la Kerry va super liada i se’n recorda de dir-me les coses a l’últim moment, la resta segueix bé! :)

Divendres i dissabte tornaven a ser els meus days off. Així que vaig estar mirant què hi havia i vaig veure que feien cine a la fresca a diferents parcs d’Auckland. La veritat és que fins el 22 de Març és el festival d’arts d’Auckland i hi ha varies exposicions i coses guais! L’únic problema és aparcar allà, que és bastant car, però intento deixar el cotxe lluny del centre, que hi ha zones gratuïtes, i a caminar! 

Doncs divendres vaig parlar amb la Kika i vam anar a Lynn Grey Park a veure “The book Thief” (La ladrona de libros); la veritat és que em va agradar molt! Em va agradar la peli, però crec que també va ser degut al benestar general en què estava submergida. Quan vam arribar al parc, hi havia música que havien posat per donar una mica d'ambientillo abans de la peli, diferents estants amb menjar, i un parell de promocions, a les quals ens van regalar xampú, acondicionador y unes xocolatines típiques d’aquí boníssimes! 

Nosaltres haviem passat pel super a comprar diferents tipus d'hummus dels que us vaig comentar. Crec que totes dues ens hi hem aficionat de mala manera! 

Llavors ens vam acomodar; estavem assegudes/estirades a l’herba, feia una mica de fresqueta típica de la nit i no estava molt ple de gent. Res a veure amb es nits a la "fresca" a montjuïc que està a rebentar de gent i t'has de barallar per trobar un lloc! Aquí es podia triar i tot!! S’hi estava genial! I a més, hi havia una lluna que si no era plena poc li faltava! I estava preciosa! Vaja, que va ser gairebé idílic.

Al tornar a casa, conduïa tranquilament i un cotxe ens va passar pel costat a tota hòstia! Era realment un perill, perque venien cotxes de cara i a aquell tio no semblava importar-li gaire i no s’estava d’envaïr el carril contrari… Vam flipar de que pogués tenir tanta pressa, fins que vam sentir el soroll d’una sirena i em vaig apartar a l’esquerra per deixar passar un cotxe de policia que venia igual d’embalat… :| No sé com va acabar el tema, però va ser tota una persecució pròpia d’una sèrie americana...

Al dia següent, feia un dia tonto, que si sol, que si pluja… Així que vaig anar a córrer una estona i després em vaig acostar amb el Mace (el gos), a la platja del final del carrer, vam estar allà una estona, vam anar a fer una excursioneta per un dels camins que us vaig explicar i que donava a una altra platja molt xula! 

Després vaig dinar i me’n vaig anar a casa dels avis dels nens, on hi havia tota la família al completo! Així que vaig conèixer a la Jo, l’altra noia amb qui em vaig estar enviant mails i a casa de la que potser em quedo l’últim mes. Sembla que va bastaaant més relaxada que la Kerry, així que probablement serà un altre rotllo! 

Vaig estar parlant amb ella i em va comentar algunes activitats que hi havia per Auckland, i que ella jugava a rugby touch! però aquesta setmana ja s’acaba la temporada… I també em va estar explicant que aquest cap de setmana era el campionat de kapahaka (aquí li diuen Kapahaka a tot el que està relacionat amb els maorís). Doncs, segons el que vaig entendre, aquest consisteix en diferents equips que fan tot un muntatge d’un ritual o celebració de boda i el jurat decideix quin és el millor. Ho feien per la tele i ho vam estar mirant. Totes les coses que fan tenen un significat, però ni jo ni la meitat de la gent que hi havia a aquella casa sabiem quin era… :D 

La Jo sí que el sabia i també sap parlar maorí, tot i que, pel que jo he vist, per aquí ningú l’utilitza per al dia a dia… Es comuniquen bàsicament en anglès i el maorí s’ensenya a les escoles a partir dels 11 anys… (de més petits aprenen les cançons típiques i poc més). 

Vaig ajudar a fer el sopar, tot de coses molt bones! i a les 7 ja haviem sopat. Així que vaig decidir anar a fer una volta pel jardí botànic que hi ha a prop de casa dels avis. És espectacular! Però estava plovent i no m’hi vaig estar gaire. 

Queda pendent per a la propera ocasió, perque li vull dedicar uns minuts! ;)

I el millor de tot és que... 

"Somewhere over the rainbow
skies are blue,
and the dreams that you dare to dream
really do come true..."