Aquesta
setmana ja m'he introduït totalment al ritme particular d'aquesta
família, que com qualsevol família ocupada i activa, va corrent a
tot arreu! Sí, tu, sí, el futur mola, però també es va amb
presses a tot arreu!
Ja
m'he adaptat al cotxe, ara és el meu segon millor amic, el primer és
el gos (en aquest cas, entenent com amics aquells amb qui comparteixo
més temps :p). I ara sí que començo a veure un progrés en el meu
anglès!!! :)
Comencem
pel principi... La setmana ja va començar interessant, dilluns
mateix els nens tenien mates després de l'escola, els havia d'anar a
buscar en cotxe i portar-los a l'acadèmia, agafant alguna cosa per
berenar. Pero el que la Kerry no m'havia dit era que havia d'agafar
la motxilla amb els deures; així
que
quan m'ho va dir jo ja estava a l'escola... Aquest va ser el meu
primer moment d’estress durant la setmana, ja que plovia i a sobre
el Noah, en comptes de sortir de classe i venir cap al cotxe es va
quedar jugant amb els amics i entre que el vam anar a buscar i tot
se’ns va fer tard, bastant
tard.
Paral·lelament,
tenia a la seva mare enviant-me missatges pel mòbil, dient-me on
quedàvem i anant-me dient el que havia de fer. Total, que amb les
presses i en mig d’aquest estress, quan ens vam trobar jo esperava
que ella es posés davant per
a
seguir-la,
ja que jo no sabia cap a on anava… Però no, em va fer passar
davant i amb tot l’atabalament se’m va engegar el pilot
automàtic i em vaig ficar en contradrecció! Quan
la vaig
veure
a l'altre
carril vaig
pensar: «em
voldrà adelantar…» i quan vaig
veure
que no adelantava
dic… «MERDA!! que estic al carril equivocat!!» i vaig posar el
“limpiaparabrises” corrents i em vaig canviar de carril!! En
fi, ella es va riure i ha seguit confiant en mi.
Dimarts
va ser el rodatge de la serie a casa! hi havia com unes 50
persones...! Va ser divertit, però una mica atabalador ja que ells anaven molt enfeinats i jo
estava treballant a casa i era una mica difícil, però al final tot va anar bé!
Dimecres
va ser un dia tranquil, la Kerry em va donar l’adreça de la
piscina on anaven els nens i només vaig haver de buscar per google
maps i portar-los. Després vam sopar un fish and chips a la platja
els dos nens i jo, ja que la nena estava de rodatge amb els seus
pares. (No va anar a l’escola ni aquell dia, ni el següent!
diguem-ne que és una forma diferent de veure les coses…)
El
segon moment d’estrés va ser dijous. Tot va començar portant els
nens a l'escola, on he fet una nova amiga, la meva primera amiga!!!
Es tracta d'una noia de Croàcia que també està fent d'au pair aquí
amb motiu de millorar el seu anglès; es diu Kristina, però li diuen
Kika. Doncs dijous al mati vam estar passejant per Auckland, que com
a ciutat, carrers molt amples i la part del port molt maca, la resta,
pel que jo he vist, no té gaire on perdre-s'hi. També tenen l'Sky
Tower que, com el seu propi nom indica, és una torre bastant alta i
des d'allà es pot fer caiguda lliure si pagues un dineral. (No és
la meva intenció de moment).
Total,
jo havia de tornar a temps de recollir
al Noah de l'escola, 14:55h,
però la cosa es va anar allargant, haviem aparcat on Cristo va
perdre la gorra, i la Kika em va dir que trucaria a la Kim (la mare
del nen que cuida) per a que recollís ella també al Noah, ja que és
molt amiga de la Kerry i els nens molts cops van junts. En fi, que
els planetes s'havien aliniat i quan vam trucar la Kim per a que
recollís el Noah ja havia sortit de casa i no portava el telèfon a
sobre (segons la Kika mai es separa del mòbil, però és el que
tenen les persones que sempre estan mirant el
móbil quan estàs amb elles, que després, quan un dia les necessites, resulta que no
contesten!!! Maleït Murphy!) Vaja, que ja em veieu fent rallys per la
very very slidy carretereta dels pebrots... I el meu rally no va
acabar aquí, perquè quan
vaig arribar a casa, la Kerry em va trucar dient-me que en 40min els
nens havien d'estar a la piscina, la qual està a 30min de casa, i
que havia
de passar primer per l'escola de l'Api a recollir-lo, i que agafés
les seves coses de piscina! I no és només que jo no sàpiga on
guarden les seves coses de piscina perquè ningú m'ho ha dit... sinò
que si la meva mare veiès la seva habitació ens diria a mi i a mon
germà que som els nens més endreçats del món! De fet, jo no sé
ni com poden obrir la porta... així que imagineu-vos! Després de
buscar i buscar vag decidir agafar una tovallola i que les ulleres ja
les comprariem a la piscina, si no, no arribavem ni de conya! I vam
sortir pitant!! Quan vaig arribar a l'escola de l'Api, imagineu el
panorama, el nen té mòbil però se l'havia descuidat a casa (lo
mismo que la Kim... ¬¬') i el Noah se m'havia quedat sobat al
cotxe! Així que després d'intentar despertar-lo per activa i per
passiva i veure molt poca intenció per part seva, vaig decidir
tancar el cotxe i sortir corrents a buscar l'Api, el qual venia
tranquilíssimament caminant perquè no recordava que tenia piscina
(perquè la seva frase preferida quan li pregunto sobre qualsevol cosa
que ha de fer és: I'm not sure... L'altre dia li vaig dir, «escolta,
tu mai estàs segur de res, no?» i se'm va posar a riure... En fin)
Imagineu-vos el meu entrenament pel Dakar que
després de tot aquest rollo només vam arribar 5min tard!!! (És
broma, mama, no corro... Aquí no es pot correr, perquè si la
velocitat màxima és 50 i et pillen a 52 et multen!!! buah!) Ja
veieu que va ser un dijous mogudet...
Divendres era el meu dia lliure i la Kika em va escriure per anar a la platja de Mission Bay amb ella i la Kim (aquesta és argentina i una enamorada d'Estopa!
Finalment, dissabte que també tenia el dia lliure, vaig decidir agafar el cotxe i marxar a inspeccionar la zona tota sola. Vaig estar veient una reserva natural (podeu posar a google Waitakere Ranges) i vaig acabar prenent el solet a la platja Piha (des del primer dia que sabeu que els noms d'aquí són molt divertits, jeje).
Era una platja immensa, on de mi a
la següent persona hi havia mínim 50m, molt plana i amb unes onades
impressionants. Una cosa que m'ha cridat molt l'atenció d'aquestes
platges és que, són tan planes, que la diferència entre la marea
alta o baixa pot ser de mig quilòmetre tranquilament.
Així que no és d'estranyar que, quan vaig arribar, em vaig posar a
gairebé 100m de l'aigua i la zona on estava jo estava bastant
humida, per no dir mullada. I tampoc és d'estranyar que em vaig
despistar llegint i prenent el sol i quan vaig sentir un soroll
sospitós i vaig girar el cap tenia una onada a sobre meu! Així que
vaig acabar xopa de dalt a baix, jo i la metiat de les coses que
portava! Sort que la majoria estaven dins la motxilla i l'aigua no va
arribar a calar.
Quan vaig arribar a casa em vaig dutxar i llavors els nens van decidir que volien grabar un video de zombis, i em van empastifar la cara i la samarreta. Si m'ho arriben a dir una mica abans no calia que em dutxès, que ja feia una bona fila...Diumenge va ser dia de fer les coses de casa i visitar a la família dels nens! Als avis, més ben dit. Els pares tenien rodatge, així que hi vaig anar només amb els nens i vaig poder conèixer a la Lorelle! L'amiga de la Umu per la qual estic aquí! És un encant de noia! I tenen una família immensa... El pare és escocès i la mare és barreja de Chinès i Maorí. I són 5 germans: la Lorelle, un germà de la meva edat aprox que ara està a Vancouver, una altra germana, el Kiel (pare dels nens als que cuido) i un altre germà que és el pare dels altres nens amb els que potser estic un temps, o no, ja es veurà. Els tres últims tenen 3 fills cadascú, així que imagineu-vos la foto de família. És estupenda!!
I res, la setmana va acabar així de bé! Coneixent a més integrants d'aquesta gran família i organitzant una miqueta aquesta setmana, més que res, per no haver de correr tant i fer-ho tot a última hora! ;)
Aquest
cop, us he fotut un bon rotllo! See you soon! ;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario