Stars and cyclons

Les setmanes segueixen passant! Ara que ja m’he avocat de ple al ritme familiar, me n’adono que s’entenen molt bé vivint cadascun d’ells al seu món interior.

M’explico: els pares estàn sempre molt ocupats i pendents de la feina, però alhora és una familia a qui li agrada compartir moments amb els nens. Suposo que tots ens veiem, de tant en tant, absorvits per una feina que no ens deixa gaudir plenament del que realment desitjariem, i és una cosa que veig dia rere dia i ara que ho veig com a espectadora se’m fa encara més evident.

Tampoc tinc una gran comunicació amb ells, perque lluny de mantenir converses o que m’expliquin coses d’aquí, veig que van molt atabalats, així que jo també he après a fer la meva i, per suposat, també és el rol que han agafat una mica els nens; anar completament a la seva!

A banda d’això, passem a la part en que us explico les anècdotes de la setmana!

Dimecres els nens tenien cross running. És una competició que fan a l’escola, per edats, i preparen durant l’any per a veure qui és el més ràpid. El dia de la competició, tots els cursos passen el dia plegats al pati i corren dins del circuit corresponent. A més, els pares els van a veure i passen el dia amb els nens. Jo vaig anar al running del Noah, que era cap a les 12 i vaig poder veure una nena que era com una puça, vestida divinament amb un vestit, que corria més que tota la resta! De fet, va quedar segona i el primer va ser un nen que tenia 2 anys més que ella i que va guanyar totes les competicions.
 

Divendres vaig anar al zoo amb la Kika, a veure la família!! :D
Allà va ser on vaig veure aquell Suricata que buscava alguna cosa amb tanta atenció! Va ser guai, tot va venir per una pàgina de descomptes que vam trobar… Ens hi vam passar gairebé tot el dia. 

A les quatre i pico vam marxar i, camí de les pelis a la fresca, vam passar pel super a preparar el nostre ritual d’hummus i crackers. Aquest divendres tocava la peli “The fault in our stars”. Curiosament, l’havia vist feia dues o tres setmanes a recomanació d’un amic! (i just me l’havia baixat en anglès!) però com el plan molava i la peli també, no em va importar gens repetir. ;)

Us deixo també la cançó de la peli per a que l’escolteu: https://www.youtube.com/watch?v=nkqVm5aiC28 

“It's just another night

and I'm staring at the moon

I saw a shooting star

and thought of you

I sang a lullaby

by the waterside and knew

if you were here,

I'd sing to you

you're on the other side

as the skyline splits in two

I'm miles away from seeing you…”

Podriem dir que a l'altra banda del món ni les estrelles que veiem són les mateixes. De fet, no és el món ni el firmament el que canvia, sinò la nostra forma de veure'l. I és obvi que això no passa només amb el món i l'univers, sinò també amb tot el que portem dins! Jo, com el gran Einstein, estic convençuda de que la veritat més absoluta de totes no està a l'abast de ningú de nosaltres, així que, des del nostre punt de vista, tot seguirà sent sempre relatiu!

Dissabte va ser un dia d’estar amb els nens, ja que els pares tenien rodatge, així que me'ls vaig emportar a la platja amb la Kim i la Kika, amb els seus nens i amb els respectius gossos! ElNoah cada cop em sembla més graciós, sempre que li dius d'anar a la platja mai vol agafar el banyador perque diu que no es penss banyar, però després sempre acaba dins l'aigua, en el millor dels casos, en calçotets, si tot és molt improvitzat, amb roba i tot! La Kerry m'havia demanat que li posés molta crema! I jo ho vaig intentar, però quan li vaig demanar que vingués a posar-li crema em va contestar: "I can do it, I am the boss of my face!". No sabia si descollonar-me de riure o fer-li un aplaudiment!! Així que vaig fer totes dues coses i li vaig passar la crema per a que ell mateix se la posés!! Jejeje.

Després vam anar a deixar els gossos a casa i a que el Noah es posés roba seca, i cap a un mercadillo de segona mà que feien a Titirangi (10min de casa), i em vaig acabar comprant una samarreta i unes xancles de segona mà per 1.5$!!!!!!!!!!! Però aquest no va ser l'únic premi del dia! Vam sopar unes empanades que venien allà mateix i vaig comprar gelats pels nens, i a l'Api li va tocar un de regal i li vaig dir si me'n donava una mica, ja que era el segon, només el volia tastar, però quan va arribar a la part del final, aquella que té la xocolata dins el cucurucho, me la va donarl!!! Loveeeee. Aquests nens tan aviat passen de tot com que tenen un detallet que els fa els més dolços del món!

Diumenge s’apropava el cicló, vaig anar a córrer i feia una ventolera que casi se me’n porta! Però al final no va ser res comparsat amb el que s'anunciava... Estavem en alerta, però aquí ja no va arribar amb gaire força i es va traduïr simplement en vent i pluja, però no tant com per a fer mal. Es va passar la nit plovent, però no semblava el mateix cicló de Vanuatu, per sort, al dia següent feia una mica de vent encara, però ja força solet! I després 3 dies de combinació pluja-sol al rollo irlandès!

El mateix diumenge, vam anar a dinar al centre a un restaurant xinès molt bo! Aquí els xinesos no tenen res a veure amb els de Barcelona, que semblen un fast food i és "precio amigo", aquí és menjar de categoria i us he de dir wue estan boníssims!! M'han entrat ganes d'anar a la Xina i tot! Això sí, l'accent dels xinos és igual de forçat que quan parlen castellà, jeje. M'agradaria veure'ns parlar xinès... Quan vaig anar a buscar el cotxe al parquing, clava del segle: 8 $ per 1hora, tamos locoooooos!! Dsp vaig anar a un parc, xo no hi havia ni Peter degut a la ventolera i me'n vaig tornar a casa!

A comentar que aquests nens tenen un jardí enorme amb un llit elàstic i un munt de pilotes i es passen el dia enganxadíssims a l'Ipad, mòbil i tv! Si mon germà hagués tingut aquest jardí hauria acabat jugant a futbol professional!! Els pasadissos de casa en donen fe! Total, que de vegades els apago la tele i els faig jugar al trivial babies o altres jocs que tenen per aquí i s'ho passen bé i tot! Jo crec que el problema és que la tecnologia és la diversió fàcil, perque sempre està allà disposada a jugar amb tu i ni tan sols has de pensar què és el que realment et ve de gust.

Jo avui m’he quedat sense wifi i incomunicada tot el matí, perque el 3g del mòbil tampoc funcionava (coses de la companyia). No he pogut treballar i no he pogut fer un skype que tenia programat!! Primer, m'he cagat en tot! Després me n'he anat a córrer i he agraït al senyor Vodafone aquest descans! De fet, quan ja havia fet el recorregut marcat, he arribat a la platja que us explicava el primer dia, que és on normalment estiro i després torno xino-xano cap a casa. Doncs un cop he arribat allà, tota suada i amb el solet que feia, he decidit treure’m les vambes i els mitjons i refrescar-me una mica les cames. Però al fer-ho, la meva sorpresa ha estat que l’aigua no estava tan freda com em pensava i s’hi estava genial! Així que m’he tret l’mp3, la samarreta i la cinta del cabell i… dins! M’he fet un banyito super relaxant i he tornat a casa descalça i amb un somriure d’orella a orella. :)

Així que avui, gràcies als errors que de vegades té la tecnologia, la importància li ha guanyat la batalla a la urgència.

Clar que la feina que no he pogut fer aquest matí em tocarà fer-la demà dissabte, perquè a sobre era urgent... Gairebé tant urgent com la felicitat! Bueno, potser més urgent, però segur que molt menys important! ;)

PD/ Després, el dia ha anat cada cop de mal en pitjor... De fet, he tingut una llarga reflexió amb mi mateixa sobre com no es pot gaudir realment d’una cosa si no et pots deixar portar totalment i has d’estar pendent de coses externes i poc importants en aquell moment (com el maleït mòbil!)…

Però com ja havia decidit que aquest seria un post de bon rotllo, el cúmul de desgràcies ja us l’explicaré en un altre moment!